L´actual situació econòmica gravíssima a Europa en què s´ha promogut des de la Troika (Banc central europea, Fons monetari internacional i Comissió Europea) la submissió de les institucions europees al poder dels grans bancs privats, fons d´inversió i grans empreses transnacionals, s´ha traduït en una gran quantitat de normatives i directives europees en què es permet la “flexibilitat” amb l´ocupació laboral de les persones en ares d´una competitivitat falsa i indesitjable.
Al mateix temps que els governs alemany i francés han exercit el seu poder sobre les institucions europees que ha permés el desmantellament de sectors industrials estratègics en l´estat espanyol, per a dirigir la nostra economia cap a un model basat en la rajola i el turisme de sol i platja i llevar-nos del mig com a competidors en indústria innovadora i les energies renovables, han aconseguit que ens endeutàrem precissament amb els mercats que sostenen el deute sobirà espanyol i, una vegada esclatada la bombolla immobiliària, quedàrem completament entregats sense cap capacitat de decissió sobre el nostre futur econòmic i en els sectors estratègics com l´indústria tecnològica, energies renovables i en la PAC (política agrària comuna) quedàrem amputats en el progrés amb la santificació de l´austericidi per a pagar l´estafa del rescat de les caixes d´estalvis afonades pel bipartidisme (populars i socialdemòcrates) i que ells mateixos han tancat el cercle, reformant la sacrosanta constitució espanyola amb un article 135 anti-persones i submís amb els mercats financers.
Tot això, ja ho sabem, s’ha traduït en la destrucció d’almenys 4 milions de llocs de treball i la imposibilitat de recuperar-nos per a dècades mentre seguim amb la mateixa politica econòmica austericida.
La solució passa per posar per davant del pagament del deute la dinamització dels sectors econòmics tocats de mort amb l´accés a crèdit a baix interés que vaja dedicat a enfortir l´I+d+I (Investigació, desenvolupament i innovació) de les pymes i paral·lelament de les Universitats públiques que produïsquen patents industrials que ens retornen valor afegit social i econòmic a les arques públiques.
La solució passa també per un pla de xoc on es reduïsquen les jornades laborals dels ocupats a jornades de 35 hores setmanals, amb complementació de formació continuada en idiomes, habilitats tecnològiques, programes de gestió, de qualitat, etc. pagats amb fons europeus. D´esta manera es poden crear borses de nous llocs de treball per a compensar les hores de menys, promovent la contractació indefinida. Repartir el treball per a que siguem més quantitat de treballadors en actiu que aporten també a la seguretat social, simple i efectiu com a primera mesura.
La solució passa perquè les empreses es comprometen en la formació professional dels joves amb contractes de pràctiques responsables, no abusius i promovent els plans de relleu generacional.
La solució passa per apostar per un model on es beneficie tributàriament les empreses compromeses amb els valors del bé comú. Les que aposten per la gestió energètica eficient, per procesos integrats de gestió de qualitat, mediambiental i de compromís amb la prevenció de riscos laborals, les que modifiquen els seus procesos contaminants per altres respectuosos amb el medi ambient i la nostra salut, les que promoguen la conciliació de la vida familiar i laboral, la igualtat d’oportunitats dintre l´empresa d´homes i dones, les que aposten per l´autoconsum energètic amb renovables, les que promouen una política de sous justa, amb ràtios de sous màxim/mínim d´un màxim de 6 i aposten per no incentivar els directius per assolir objectius econòmics, les que aposten pel treball cooperatiu i solidari, d´integració de persones amb diversitat funcional. En resum, les que fan una societat millor i més justa.
La solució passa per reduir les caríssimes econòmica i mediambientalment importacions d´energies fòssils (carbó, petroli, gas) canviant radicalment el model energètic apostant per un Green new deal (nou tractat verd) que ens done als pobles, la sobirania i eficiència energética que ja tenim a l´abast, que crearia 2,5 milions de llocs de treball en tota Europa fins als 2020, segons estudis documentats.
La solució passa per canviar la construcció per la rehabilitació, apostar per l´eficiència energética d´edificis, d´smart cities per a les persones, amb més zones verdes, movilitat sostenible per a reduir trànsit contaminant i sorollós. Estem parlant novament de més llocs de treball, de dinamització econòmica.
La solució passa per a impulsar una nova PAC (política agrària comuna) que no permeta els transgènics que deixarien els aliments en mans d´unes poques multinacionals de la biotecnologia, que aposte per una agricultura ecològica, sana, no tant intensiva i planificant adeqüadament els recursos hídrics, que elimine el sistema d’intermediaris excessiu que encarix el preu dels aliments quan no especula amb ells. Una agricultura de qualitat i proximitat que done benefici al productor i no augmente la petjada ecològica i l´augment del CO2 atmosfèric.
La solució passa per canviar el model energètic a un 100% renovable en l´horitzó de 20 anys, tancant nuclears de manera ordenada, centrals de cicle combinat i canviant-les per autoconsum energètic i balanç net basat en renovables. Per això cal retornar a domini públic la producció i distribució energética de grans nodes, combinat amb l´autoconsum de pymes i particulars. S´han acabat les subhastes especulatives, els windfall profits (beneficis caiguts del cel) i l´opaca política energètica, amb una auditoria exhaustiva del sistema energètic i transparència en el preu de producció de cada energía del mix i rebaixar substancialment a les famílies amb baixos ingresos del cost de l´enegia lluitant aixina contra la pobresa energética. Tornem a crear llocs de treball, dient prou a l´oligopoli energètic xantatgista.
La solució passa per incentivar la creació d´un turisme de qualitat basat en la cultura, el medi natural sostenible i trencar amb un model de turisme incívic, de borratxera, de low cost i indesitjable.
La solució passa per la potenciació de polítiques publiques d´atenció a les persones majors, amb residències, cuidadors, terapeutes publiques i eficients. La creació d´escoletes infantils de 0 a 3 anys que atenguen la conciliació de la vida laboral i familiar. Tornem a crear llocs de treball.
La solució passa per reactivar el consum intern desplomat a causa de l´atur, amb un pla de renda básica ciutadana on no es permeta que cap persona deixe de tenir accés als drets bàsics fonamentals com son la vivenda, l´energia, aliments, cultura…
Estes solucions podrien retallar fàcilment en 4 anys en 3 milions de llocs de treball a l´estat espanyol i retallar la vergonyosa i insostenible taxa d´atur que tenim entre el 20 i el 30 per cent, incidint especialment en al voltant del 50% d´atur juvenil una autèntica sagnia del nostre futur al que hem de posar remei que ja anem tard.
Si Compromís té veu a Europa estic convençut que defendrà amb energía i pedagogía totes aquestes solucions que no farien sinó trencar amb la política imposada des de les altes esferes econòmiques que a soles busquen el seu guany particular i no el bé comú. Els valencians i valencianes ens hem de plantar i exigir amb la veu alta i clara que no volem eixa Europa que ens condemna a la misèria més absoluta.