Que la ciutadania està farta de la política tradicional, dels partits polítics “del torn” i d’unes institucions que veuen llunyanes i opaques és, a hores d’ara, una realitat incontestable. També ho és, però, que molta gent ha vist en Compromís una forma diferent de pensar i de fer política i, en conseqüència, no podem defraudar les expectatives, la confiança i l’esperança que milers de valencianes i valencians han posat en nosaltres.
Ara vénen les eleccions europees i escoltem els membres d’altres formacions polítiques parlant de la importància de “fer pedagogia” i d’explicar a la ciutadania que allò que fan les institucions europees és molt important i que cal implicar-s’hi. No seré jo qui negarà la importància de la Unió Europea en la nostra vida quotidiana, però que no m’esperen si allò que volen és traure les castanyes del foc als polítics del sistema. A aquells que han portat el projecte europeu al carreró sense eixida on es troba ara.
Jo no faré pedagogia davant de la gent del camp del País Valencià, que veuen que la PAC s’ha convertit en una via per finançar l’especulació al camp i no en un instrument per garantir la viabilitat del treball agrícola.
Jo no pense explicar com d’útil és el Parlament Europeu davant de les persones aturades, desnonades i excloses del sistema perquè sóc incapaç de trobar una justificació per als vora 10.000 euros mensuals que cobra cadascun dels 766 diputats i diputades que es reuneixen una vegada al mes a Brussel·les o Estrasburg.
A mi que no m’esperen si allò que volen és explicar que les legislacions comunitàries garanteixen el benestar de la ciutadania, quan el Parlament s’ha convertit en un convidat de pedra front a la política de fets consumats de la Troika, plegada als interessos del capital financer.
Em quedaré a casa si voleu que vaja a fer mítings i reunions amb gent de la indústria i el comerç tradicionals valencians, i que els haja d’explicar que “mola” molt una Unió Europea que permet l’entrada massiva de productes elaborats en països on no es respecten els drets humans ni els estàndards mediambientals.
Si espereu de mi que explique l’actual Unió Europea, em retire de la campanya.
Si voleu que pose el dit en la nafra, que diga allò que molta gent no vol dir, si espereu de mi que siga molesta, políticament incorrecta, rebel, utòpica, ambiciosa i trencadora; si voleu, en definitiva, que contribuïsca a refundar la Unió Europea, podeu comptar amb mi.