El candidat a cap de llista advoca per auditar el deute dels estats de la Unió Europea i prohibir els paradisos fiscals.
Assegura que Europa no ha defés els interessos dels valencians en matèria d’agricultura, infraestructures i llengua.
Els últims anys Julià Álvaro s’ha significat per la seua lluita contra la gestió del PP a RTVV –va ser un dels impulsors del comité de redacció– i, finalment, contra el tancament de l’ens públic. Ara vol convertir el seu activisme social en un compromís polític que represente els interessos dels valencians en el Parlament Europeu, si resulta elegit cap de llista de la coalició.
Per què es presenta al procés de primàries de Compromís?
M’hi presente perquè considere que per a la gent que tenim pulsió política, aquesta és una oportunitat extraordinària, per bona i per nova, de participar en un canvi necessari. I després, perquè en una situació d’urgència com la que estem vivint, cal anar a lluitar i a assaltar el castell de la troica.
Semblen uns principis prou combatius.
És que hem d’anar a Brussel·les amb el mateix esperit que caracteritza la política que exerceixen els nostres diputats com ara Joan Baldoví, Mónica Oltra o Mireia Mollà, que s’enfronten amb arguments, amb duresa i sense por de Mariano Rajoy, Francisco Camps o Rafael Blasco. A Europa no podem ser un grup més; hem d’anar-hi a fer sentir la veu valenciana, però no en sentit localista, sinó sent valencians dins d’una cosa més gran i global.
Què aporta la seua candidatura?
Una llarga experiència vital quant a activisme social, que és el que he fet al voltant de RTVV i els mitjans de comunicació. Però sobretot, crec que aporte un doble convenciment: de primer que lluitaré en el sentit en què parlen els Obrint Pas en una de les seues cançons “per les revoltes quotidianes i senzilles” a Europa, que és on estan els especuladors, els explotadors i els lladres que es diuen lobbys. I en segon lloc, convençut que és el moment de plantejar un model econòmic alternatiu.
Quin model econòmic defén?
El model productivista i de competitivitat ha arribat al seu sostre, no dóna per a més. La meua aposta és el model de la sostenibilitat, de l’economia verda. I quan dic economia verda, no ho dic en el sentit de conservar només pensant en el futur, perquè sí, el planeta és necessari per al futur, però també ho és per al present i per a les persones. Per això, hem de canviar productivitat per solidaritat i competitivitat per sostenibilitat.
Sembla que en matèria mediambiental Europa ha posat les piles al País Valencià.
Ha actuat molt bé denunciant determinades pràctiques i abusos, però s’ha d’anar més enllà de la protecció i la denúncia. Ha de fer un clar pronunciament contra el fracking, que és una tema que ens afecta especialment. I caldria fer un treball més intens en matèria d’energies renovables. Alemanya ha decidit canviar el model energètic i farà que el 80% de les energies que es consumisquen siguen renovables. Aquest és el camí que jo vull per al meu territori.
En quines matèries creu que Europa ha decebut els valencians?
Jo crec que hi ha tres qüestions principals. La primera és la PAC de 2013, que va ser desastrosa per a l’agricultura valenciana. No pot ser que els nostres agricultors sols reben un 3% del pressupost de la PAC, quan la valenciana és una agricultura potentíssima. L’agricultura ha de ser sostenible, ecològica potenciadora de la comercialització i distribució local i hem d’aconseguir que la cadena de distribució estiga a favor del llaurador i no de l’intermediari. En segon lloc, no n’hi ha prou només amb el vistiplau per al corredor mediterrani: volem i necessitem fets perquè ja sabem el que passa al País Valencià amb els projectes que s’eternitzen.
Quin seria el tercer greuge?
La llengua. La Carta de Drets Fonamentals de la Unió defén com a valor la diversitat lingüística i crec que hem de treballar perquè es complisca. No pot ser que el valencià no tinga consideració oficial quan el parlen més de 10 milions persones i sí la tinguen fins a nou llengües que tenen menys parlants.
Socialment existeix la percepció que Europa està molt lluny.
Sí i per això la gent vota en aquestes eleccions com si foren uns comicis generals. I això passa perquè, després d’una etapa de bonança en què érem beneficiaris de moltes ajudes, les coses s’han torçut i els polítics han aprofitat per donar-ne la culpa a Europa de tots els nostres mals.
Què proposa per a revertir aquesta situació?
Doncs que les institucions europees es preocupen realment pels problemes de les persones. Com? Millorant la democràcia directa. No pot ser que els ciutadans voten per elegir un parlament que a penes té competències. També s’han de facilitar les Iniciatives Ciutadanes Europees; que siga possible la convocatòria de referèndums i això va lligat no sols a la llibertat de la gent, sinó també dels pobles per poder decidir el seu futur. I sobretot fer-la pròxima al joves, el que passe a Europa en els pròxims 20 anys està en les seues mans.
Té especial interés perquè s’aprove alguna directiva concreta?
El que m’agradaria per damunt de tot és que Europa deixara de vetlar sols pels interessos financers i del capital. I en aquest sentit crec que s’hauria d’anar cap a l’auditoria del deute per evidenciar quina part del deute està justificada i quina part és il·legítima perquè aquest no fóra assumit pels ciutadans. També caldria prohibir els paradisos fiscals. Hi ha una dada que la gent hauria de conéixer: el pressupost de la Unió Europea són poc més de 100.000 milions d’euros, la mateixa quantitat que les grans multinacionals defrauden a través de paradisos fiscals.
Quina opinió té de Florent Marcellesi el candidat d’Equo amb què Compromís comparteix candidatura?
Doncs som amics. És un ecologista convençut i un activista molt implicat en altres qüestions de política general. Està molt preparat, té un gran nivell i és molt bo. Sols per això ja estem obligats a traure dos diputats perquè Marcellesi puga estar des del primer moment al Parlament.
Considera que hi ha algun candidat que “a priori” siga favorit?
Crec sincerament que tots partim de les mateixes condicions. No tinc la sensació que hi haja algú amb més possibilitats; hi ha perfils de tot tipus i no sabria dir si algú està més ben col·locat en la graella d’eixida o no. La sensació que tinc és que la persona que resulte elegida serà un bon candidat.
Diria que en aquestes primàries es produirà una participació tan alta com ha succeït amb les del PSPV per a elegir candidat a la Generalitat?
Estic gratament sorprés per aquesta participació. Tant de bo supose en la pràctica una renovació en la forma de fer política dels socialistes valencians. Pel que fa a nosaltres, em sembla que tindre més d’11.000 inscrits per a unes europees és una xifra interessant. I el que té un gran valor és que en aquest procés s’han afiliat 1.500 persones a Compromís. Ara hem d’aconseguir mobilitzar-los i que voten. Jo crec que la plena democratització de tots els partits arribarà i ningú es plantejarà la vergonya que la gent puga ser triada a dit.