Ja som aquí, formant part d’aquest democràtic caos que suposa participar en unes primàries on la ciutadania podrà triar al cap de llista i a la resta de la candidatura per a que Compromís es presente al Parlament Europeu.
Per això, el primer que vull és agrair l’esforç que hem fet per aconseguir que primen el consens, la pluralitat i el trellat, característiques mínimes en una democràcia participativa. Perquè així és com podrem governar.
Sóc Loles Ripoll, i me presente a la candidatura perquè ja no hi ha excuses, perquè cal fer el canvi possible des del carrer, des dels llocs de treball, des de les institucions… I ara, des del Parlament Europeu.
Un canvi des del respecte als drets fonamentals i no des de l’odi, el dogmatisme i la imposició. Me presente i vull formar part de l’equip a Europa perquè les persones no només me preocupen, si no que m’ocupen.
Perquè no entenc existir mirant la vida passar, sense formar part d’ella. Perquè en la vida ens trobem amb circumstàncies que milloren les condicions de les persones, les nostres pròpies condicions i la nostra felicitat. Perquè aposte per un desenvolupament sostenible: ambiental, social i econòmic.
Desenvolupament on cal una solidaritat que siga tant intrageneracional, mitjançant la cooperació internacional, el #rescatempersones…; com intergeneracional, amb la vista posada en el futur de les persones, garantint el benestar a les properes generacions.
Perquè podem traduir i articular la indignació ciutadana proposant i fent possible el canvi, defensant les idees sense imposar, escoltant i aprenent cada dia.
I per a fer-ho, he tingut i tinc grans mestres. Sou totes i tots vosaltres… I són els pares i mares que venen agobiats quant els seus fills estàn malalts… I són les dones ferides en la seua dignitat i en el seu futur… Els xiquets que només fan un dinar dia… Les mares que no saben què posar demà a taula… Els fills que, de vegades, ens pregunten què va a ser d’ells en el futur ja present… Els iaios i iaies que han tornat a fer economia de postguerra, amb la pensió, i que porten les seues famílies endavant… Els nostres veïns de més enllà la mar que, buscant una mínima dignitat, moren ofegats o queden, en el millor dels casos, ferits per saltar una tanca assasina… Els mateixos que després resulten ferits i, fins i tot, morts en “extrañas circunstancias” en els centres d’internament.
Mestres són les dones sahrauis que me digueren en un campament de refugiats fà molts anys, massa anys, que vos contara en quines circumstàncies estan criant als seus fills… Per acabar dient-me que “cap mare abandona a una altra mare”. I així ho recorde cada dia, i així ho estic fent…
Mestres que m’han ensenyat a ser pacient, a pensar, a decidir i, per damunt de tot, a actuar. Mestres que han fet que poguera canviar d’idees, però mai de principis.
Perquè és hora de defensar la tendresa, la solidaritat, i la justícia amb humiltat, rigor i contundència i, sobre tot, amb un somriure i, si cal, amb una rialla. Perquè crec que és necessari aprofundir en el dret a decidir, no només a elegir.
Perquè crec en la joventut, perquè ells i elles no són el futur, són el present. I cal que espenteu, que espentem!
Perquè crec en la força de les dones, com a part fonamental d’una societat. Que tenim molt que dir, que ensenyar, que reivindicar, que aportar.
Perquè sé que nosaltres som capaços no de prometre, sino de comprometre’s. De dir la veritat, d’obrir calaixos, però també portes i finestres.
I hem de tindre presència a Europa per aconseguir una Europa justa, solidària i democràtica. Perquè tenim i respectem moltes banderes… Però la nostra és l’èsser humà.
Per això, amb Compromís a Europa. Bon vent i barca nova!