Per molt que els nostres governants actuals s’entesten a tancar televisions, prohibir ràdios, eliminar línies educatives en valencià, justificar la corrupció, agenollar-se davant els seus caps a Madrid, i no reivindicar la dignitat del nostre poble a Europa, el ben cert és que el canvi ja ha començat, i l’impuls del carrer ens col·locarà ben aviat davant unes responsabilitats que no podrem defugir.
La resignació està donant pas a la mobilització, ho percibim totes i tots. Per això, perquè som novament un poble en marxa, cal no oblidar que les estructures representatives que ara tenim, amb totes les seues imperfeccions, no foren certament el resultat d’una simple concessió graciosa dels hereus del franquisme, sinò que nasqueren de la força democràtica que pujava de la societat.
El 17 de març d’enguany será el 36é aniversari del Reial Decret-Llei 10/1978, pel qual la monarquia i el govern central de l’Estat, cedint a les pressions populars, creaven el Consell Preautonòmic del País Valencià.
Aquest decret, ple de simbolisme, suposava col·locar-nos al mateix nivell que catalans i bascs, i reconèixer el nostre dret a auto-organitzar-nos abans que fóra aprovada la Constitució Espanyola. Front aquells autoritaris que encara pensen que la realitat pluri-nacional de l’Estat no és res més que l’invent d’una Constitució que pot ser revisada a la baixa en qualsevol moment, cal reivindicar la data del 17 de març com a recordatori de que aquest poble, quan vol, pot exigir i pot obtenir. Cal sentir-se orgullosos d’aquest passat, perquè va ser la nostra contribució a l’espai de llibertats que, tot i que amb greus amenaces, ens envolta actualment. Les circumstàncies actuals han canviat molt, òbviament, però la situació de paràlisi institucional, ruïna económica i corrupció generalitzada ens obligan a fer un nou pas endavant.
Som un poble que camina, que sempre ha caminat, i ara la nostra marxa ens porta al Parlament Europeu, on ben aviat es notarà la presencia valenciana contribuint a la reformulació de la Unió Europea, des dels principis de la radicalitat democràtica i la igualtat. El poble valencià és Europa des de la seua fundació, i ha contribuït poderosament a la seua cultura amb figures com ara Lluís Vives, Ausiàs March, Joanot Martorell i Gregori Maians, entre molts d’altres. La nostra agricultura i indústria, de forta vocació exportadora, tampoc no s’entendria sense la presencia constant més enllà dels Pirineus. I no oblidem que el nostre territori, en haver estat triat com a lloc de residencia de nombroses ciutadanes i ciutadans comunitaris, ens converteix en un espai obert i compartit de primera magnitud.
I ara hem d’arribar al Parlament Europeu, per poder opinar i contribuir a un món que és el nostre, perquè no som ciutadans de segona categoría. A Compromís ens hem obert a la societat, i fem unes primàries participatives, d’on eixirem unes candidates i candidats que, a partir del 25 de maig, dedicarem tot el nostre esforç a posar el País Valencià al mapa de la igualtat de les persones i dels pobles, de la solidaritat, i del progrés respectuós amb la terra. El lloc que li pertoca.