Mònica Àlvaro: “He patit vergonya a Europa, però s’ha acabat”

Des de fa quasi dos anys, represente Vila-real en el programa europeu Project-Reaction: Europe for Citizens. Dins d’aquest projecte s’emmarquen diverses experiències de govern d’un total de dotze ciutats mitjanes de diferents estats, i que tracten temes tan interessants com recursos anti-crisi, la ciutadania com a motor del desenvolupament local, l’envelliment actiu, o Europa com a recurs local.

Com a ponent, quan m’ha tocat el torn de parlar de com funcionen ací les coses, he sentit vergonya. No sabia com explicar que vinc d’una terra on tenim un aeroport sense avions que ens ha hipotecat fins la camisa; un País Valencià on l’atur afecta a una quarta part de la població; com a casa nostra s’obliga als majors i discapacitats ha repagar per serveis que en qualsevol altre lloc ja estan coberts; com la nostra gent acudeix dia rere dia al banc d’aliments; com els governs del PP tanquen les portes de les cases d’acollida per a dones maltractades; com cada dia hi ha menys joves a les nostres ciutats perquè han d’emigrar cercant una oportunitat; o com les persones perden (o els furten) les seues cases uns bancs als quals hem rescatat.

I tota eixa vergonya aliena, no s’oblida. Avui en dia, negar-se a Europa és impossible, una bogeria i, per descomptat, no és la intenció de Compromís. Europa ha de ser re-interpretada en clau local i municipal. Però, ara per ara, és difícil sentir-se vinculat a Europa quan, aquells que ens han representat, ho han fet fidels al model que ací a casa ens ha portat a la ruïna. Nosaltres ja fa molt de temps que creiem en un altra Europa, aquella que ha de servir i treballar per a millorar la vida de la seua ciutadania, l’Europa dels pobles que tant hem defensat, una Europa més social, més humana en definitiva. I ara tenim un gran projecte a les mans i unes persones que poden fer-se escoltar.

I, com a membre d’aquest Compromís que és nostre, de totes i tots, he sentit que havia de transmetre eixa il·lusió per una forma de fer política diferent; i, a més arromangar-me i posar-me a la vostra disposició des del treball diari. La meua última intenció no és cap altra que la d’acompanyar el o la cap de llista en aquest procés innovador que hem començat, fer servir allò que sé i he aprés i, sobretot, bastir colze a colze amb la resta de companyes i companys una alternativa per a Europa que responga al que la gent ens demana.

Entre totes i tots triarem una persona a Europa que ens represente i, un cop a Brussel·les, sense lloc a dubtes, serà la veu del seny, del trellat, del valencianisme, del progressisme, de l’ecologisme i també de la consciència crítica de tots aquelles que han demostrat no sentir cap estima pel seu poble.

Estic molt orgullosa de les #PrimàriesCompromís, per l’esforç i exemple democràtic que representen i, per descomptat, de totes i tots els i les que treballem per fer gran aquest somni que aviat es materialitzarà amb una veu a Europa, que serà la teua veu i serà la meua veu, serà la de totes i tots!

Arxivat en: Mònica Àlvaro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *