El candidat veu en Europa l’oportunitat de treballar pels interessos valencians al mateix temps que el País Valencià assoleix una veu pròpia amb la qual participar de la construcció europea.
Des d’Alacant arriba l’únic candidat a encapçalar la llista a les eleccions europees de fora de les comarques de València, Pedro Sánchez, un jove sociòleg compromés amb la seua llengua, cultura i país i que representa els valors de Compromís. Vol aportar aire fresc i jove a la política i veu en Europa l’oportunitat de treballar pels interessos valencians al mateix temps que el País Valencià assoleix una veu pròpia amb la qual participar de la construcció europea, una Europa dels pobles i de les persones.
Per què es presenta a les primàries?
Em presente perquè crec que és important que tinguem una veu que represente a les diferents comarques del País Valencià i, Alacant havia de tenir representació en aquest procés, no només per a fer palesa la importància de les comarques del sud al conjunt del país, sinó també per la gran influència que tenim en aquesta zona de ciutadans de la Unió Europea.
Què aporta Pedro Sánchez a la candidatura de Compromís-Equo?
Fa uns anys que a Compromís vàrem treure un lema “som com tu” i jo crec que sóc com la majoria de la gent jove i que busca algú del seu perfil que els represente amb dignitat i trellat a Europa. Vull aportar una forma de fer política fresca, jove i preparada.
Pensava que es presentarien tants candidats a les primàries?
Doncs pensava que se’n presentarien més, perquè unes primàries són un exercici democràtic de gran responsabilitat. El que m’ha estranyat ha sigut trobar tanta gent de les comarques de València i tant poca de la resta de comarques.
Troba que juga en camp contrari?
Doncs no m’agradaria pensar-ho, però és cert que sóc un candidat diferent, que sóc d’Alacant, amb Elx al costat, vull dir que som un territori molt important. Però no, crec que l’aparell està fent la seua feina com a arbitre d’aquest exercici democràtic.
Quan va decidir presentar-se?
Va ser fa uns mesos d’un sopar amb uns companys a casa de Toni Arques, eixe dia parlàrem de moltes coses, d’Alacant, del País de com hem d’estar presents arreu i de fer valdre la proposta de Compromís com a alternativa i, vaig pensar que calia fer passos, com ara aquest que he fet ara. Pense que el meu perfil quadra amb el que cal ara i en veure que comptava amb el suport dels meus companys doncs vaig decidir fer-ho.
Tots els candidats es presenten com a Compromís, però troba que cal remarcar les singularitats de cadascú?
Jo he sigut militants del Bloc, però ara simplement sóc adherit a Compromís. Crec que si vols representar a un país, a un col·lectiu, has de representar a tots. Per la meua part, puc aportar, entre altres coses el meu treball de formació en lideratge, l’empatia amb les persones i entendre a qui representem i per a què ho fem.
Cal estar al parlament Europeu?
Absolutament, eixe és un canvi de xip que hem de fer tots, igual que a les Corts, a Madrid o a molts ajuntaments, Compromís ha aportat eixe aire fresc i compromés que cal a l’hora de fer política per a les persones. Ara tenim l’oportunitat de fer-ho al parlament europeu. Però és que a més, cal tenir present que nosaltres som Europa i que moltes coses depenent de les decisions que es prenen a Brussel·les i Estrasburg, hem d’estar, per a dir la nostra, per a dir-la en clau de País Valencià i per a participar de la construcció europea, de la que formem part.
Troba que la política europea està devaluada entre la ciutadania valenciana?
Crec que sí i ho pense perquè entre altres coses, encara no estem nosaltres, però no perquè sí, sinó perquè no trobem una veu pròpia que ens defense. A més, el parlament europeu s’ha convertit pràcticament en un cementeri d’elefants i això no pot ser. Cal que a Europa es treballe per a la gent de forma clara i eficaç, construint un futur per a tots i totes. Amb Compromís al parlament europeu, exportarem la nostra manera de fer política i contribuirem a millorar Europa. Si nosaltres som nacionalistes, d’esquerres i verds, les nostres accions han de ser nacionalistes, d’esquerres i verdes.
Cal avançar cap a l’Europa dels pobles?
És el repte d’una Europa on els estats cada vegada tenen menys força davant les regions i, en aquest cas, no per la seua potència política, sinó per la seua capacitat real, euroregions que traspassen les fronteres dels estats i demanen pas a marxes forçades i el País Valencià ha d’estar en eixa sintonia. La solidaritat i l’entesa entr els diferents pobles europeus són algunes de les claus del futur d’Europa, Europa ha de significar la defensa de les diferents cultures i singularitats que la conformem, no podem deixar que aquesta Europa que és de tots, siga un titella de quatre grans estats i que la resta siguem satèl·lits subordinats a les llengües i cultures invasives o a la gran economia. Europa és i ha de ser la fusió de tots els pobles que la formem.
Són aquestes primàries europees un assaig de cara a les autonòmiques?
No i no ho hauria de ser, estem aprenent sobre la marxa. Un gran exercici de democràcia interna i de cara a fora. La resta ja arribarà.