Regidora de l’Ajuntament de Paiporta des de fa sis anys, on va ser cap de cartell de Compromís en les últimes eleccions, Isabel Martín s’ha llançat a la carrera de les primàries de la coalició per a triar el cap de la candidatura al Parlament Europeu. “Cal anar a Europa a recuperar la dignitat de la ciutadania”, ha defensat aquest dimarts en presentar la seua opció en un procés al que cada dia se sumen nous aspirants. “Les primàries de Compromís són un exemple de pluralitat i mentre més gent es presente més persones aniran coneixent el projecte i sumant”, ha indicat des de la seua condició d’afiliada a la coalició però no adscrita a cap dels partits que la integren.
“Europa no pot créixer a costa dels més humils”, ha assenyalat aquesta integrant de Gent de Compromís que, a més, és membre del Consell General de la coalició. “Els autònoms, els agricultors i les persones abandonades per les polítiques públiques” són els col·lectius als quals es refereix com a prioritaris a l’hora d'”estar a Brussel·les” si la candidatura que Compromís ha pactat amb Equo i està tancant amb altres forces polítiques obté representació. Acabar amb els barracons en els centres educatius, defensar la sanitat pública i el benestar social, defensar els drets laborals i lluitar contra les retallades, institucionalitzats en “la modificació de la Constitució que va posar sostre a la despesa social”, són els seus objectius.
“Paiporta no és diferent de la resta de pobles i ciutats”, explica, per a referir-se a fenòmens com els desnonaments, els xiquets que solament fan un menjar al dia, sovint en l’escola, i els nivells creixents de pobresa i exclusió social. Uns fenòmens que “no són propis d’un país membre de la Unió Europea”. Defensora de la necessitat de “fer realitat una Europa dels pobles i els ciutadans”, Martín afirma que “els grans partits ja han demostrat a qui representen en les institucions europees”.
La candidata no considera que represente específicament als no afiliats de Compromís en aquest procés de primàries europees i ressalta que ja no és l’única dona que s’ha llançat a la carrera que es decidirà el pròxim 21 de març. “No em presente per a complir quota alguna”, ha advertit. “Les dones aspirem a la igualtat i, davant processos com a est, hem d’estar en les institucions”.