Sóc Joana Pascual, una de les tantes dones i homes que formem part d’una generació a la qual la Unió Europea i el FMI ha condemnat a la pobresa per a poder pagar les hipoteques dels poderosos. Deutes que mai podrem pagar i que no hem generat nosaltres, deutes generats per la cobdícia dels de dalt, deutes que no paren de generar dolor i violència cap als qui estem baix.
Per això, dic que no accepte el poder que té l’euro sobre les nostres vides, no accepte que des de Berlín se’m condicione el futur com a dona, com a valenciana i com a treballadora. L’euro no em representa, la Unió Europea no em representa i la Troika em representa menys. La Unió Europea ha estat l’excusa per a empobrir-nos com a societat, com a pobles lliures, com a persones amb dignitat, per a fer cada vegada més poderosos als qui sempre ho han estat. Sóc del sud d’una Europa que ens vol dòcils, consumidores, hipotecades, servils, d’una Unió Europea que només fa que generar violència institucional cap a nosaltres.
Em presente de candidata a les eleccions perquè crec en Compromís i en la seua vocació de trencar amb l’ordre establert. Ara toca ser més valentes encara i parlar amb totes aquelles persones que prefereixen abstindre’s, abans que no passar pàgina i enviar a pastar fang al PPSOE, als qui ens parlen de les grans bondats de la UE mentre miren a altre costat quan veuen com molts dels seus veïns malviuen, pateixen a finals de mes o es veuen obligats a emigrar.
Als qui estan en l’abstenció els hem de convéncer que Compromís és una bona opció per a trencar amb eixa UE, convéncer que Cristina Lagarde, Mario Draghi i Angela Merkel han de ser persones non grates.
Hem de dir-los que Compromís representa les persones que estan fartes de les elits que ens governen, eixes que són saquejadores, autoritàries i que no volen que els pobles, com el de Catalunya, s’expresen democràticament i en canvi accepten que la directora del FMI ens diga què hem de fer.
Els hem de dir als de l’abstenció, i eixe ha de ser el nostre objectiu per a la campanya que ve, que no tenim por, que ara ho podrem tot, que no consentim que un miserable i un lladre com Miguel Blesa diga que un jubilat que ha estat estafat per les preferents és un especialista financer i, en canvi, la filla del Borbó siga una ignorant. Que no, que no els passarem res per alt: que el jovent de la Primavera Valenciana o el moviment veïnal de Gamonal són el futur,i que la Unió Europea és el dolor, el deute i la condemna a la fam.